La pluja intensa és més habitual que abans a la península Ibèrica?

• Els últims anys s’han fet nombrosos estudis sobre el règim de pluges a la península per esbrinar si està canviant o es manté com sempre.
• De fenòmens com la gota freda o la dana n’hi ha registres molt antics a la costa de Llevant. Ara bé, el canvi climàtic actual també els afecta.

La pluja torrencial inunda ciutats espanyoles

29 d’octubre de 2024, fa exactament dos anys de la infame Dana de València. Sense esperar a la trista efemèride, el mes d’octubre d’enguany ha tornat a portar pluges intenses per tota la costa de Llevant.

Adam, una dana de menor magnitud, però igualment responsable de sis morts i enormes destrosses, va obligar a confinar quatre municipis de València i efectuar diversos rescats amb helicòpter i llanxa. Aquesta dana ha deixat el pitjor registre de pluges a la província de la Safor des de 1987.

Tota la costa est de la península se n’ha vist afectada. Com explica el Nacional, entre finals de setembre i l’octubre d’aquest any, Barcelona va rebre gairebé la meitat de la pluja que sol rebre en un any. Ara bé, la capital catalana no es va inundar.

En aquest període, la Ciutat Comtal va absorbir fins a un milió i mig de metres cúbics d’aigua, és a dir, mil cinc-cents milions de litres d’aigua (600 piscines olímpiques). Quinze dipòsits pluvials construïts sota la ciutat han derivat aquesta quantitat d’aigua del clavegueram cap a les depuradores.

Es podria arribar a pensar que les condicions climàtiques actuals ens obliguen a construir noves infraestructures per resistir-les. Barcelona planeja augmentar el nombre de dipòsits pluvials de quinze a cinquanta-cinc. València compta amb quatre “tanques de tormenta” i té previst arribar als quinze.

Però, la necessitat d’aquesta adaptació estructural vol dir que el règim de pluges ha canviat a la península Ibèrica?

Embed from Getty Images

Comparem la pluja d’avui amb la pluja d’ahir

Primer cal tenir present que la península Ibèrica té un relleu heterogeni. Les múltiples serralades, la Meseta central, el Mediterrani a una banda i l’Atlàntic a l’altre creen zones climàtiques diferents amb règims de pluja variats. En concret, el relleu de la costa oriental combinat amb noves situacions atmosfèriques són claus per provocar més pluges intenses.

Per altra banda, des de la nostra perspectiva podem pensar que hi ha anys de tot, de sequera o d’inundacions. Tanmateix, si eixamplem la mirada i tenim en compte diverses dècades podem observar un canvi progressiu.

Un estudi de la Reial Societat Meteorològica, publicat aquest estiu per autors espanyols, analitza els canvis en el règim de pluja des del 1950 fins al 2024 a partir de les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Se centren sobretot en la pluja de tardor, que històricament és l’època de precipitacions més intenses, i en el Llevant, on els canvis de tendència són més significatius.

Els resultats de l’estudi suggereixen que, tot i que la quantitat anual de precipitacions s’ha mantingut en els setanta-quatre anys estudiats (la mitjana és constant), canvia la manera de ploure. Els dies de pluja intensa han augmentat notablement, mentre que els dies de pluja ordinària han disminuït.

El canvi ha sigut tan lent que no s’aprecia en una sola dècada. Tanmateix, el seu efecte acumulat fa que si comparem els registres de pluja del Llevant de dos períodes: 1950-1981 i 1982-2024, identifiquem dos règims de pluja estadísticament diferents.

La relació entre la pluja, el canvi climàtic i la geografia de la península Ibèrica

Tant en l’article de la Reial Societat Meteorològica mencionat anteriorment, com en un altre article publicat pels mateixos autors, es defineixen les possibles causes del canvi en relació amb el canvi climàtic global.

A continuació s’explica el procés que té lloc pas a pas:

1. L’estiu és més llarg que abans. La Terra triga més temps a refredar-se, allargant també la presència d’anticiclons al Mediterrani durant l’inici de la tardor. Les altes pressions d’aquests anticiclons impedeixen que l’aire calent pugi, es refredi i causi precipitacions.
2. Respecte a les dècades anteriors, la temperatura més alta de l’aire permet que l’atmosfera accepti més humitat. També, la temperatura més alta del mar n’augmenta l’evaporació de l’aigua. Això fa que s’acumuli molta aigua a l’atmosfera sense que pugui precipitar (pel punt 1).
3. El relleu de la costa oriental de la península Ibèrica afavoreix l’acumulació d’aquest aire càlid i humit sobre el mar Balear, on es manté sense precipitar.
4. A mesura que ens endinsem en la tardor, l’aire sobre la península es refreda més ràpidament que el de sobre el mar, generant inestabilitat. La diferència de temperatures desplaça l’aire verticalment, creant corrents locals.
5. Quan la massa d’aire càlid carregat d’humitat es mou per aquests corrents del mar cap a la península, xoca amb el relleu de la costa i puja, refredant-se prou per deixar anar de cop tota aquesta humitat acumulada en forma de pluja torrencial.

Pot semblar el procés normal d’una Llevantada, però cal subratllar que els fenòmens descrits en els punts 1 i 2 estan directament influenciats per l’escalfament global.  

El procés d’escrit explica l’augment d’intensitat de les pluges de tardor al Llevant. Tanmateix, no explica la disminució dels dies de pluja ordinària.

La qüestió és que els motors clàssics de precipitació a gran escala encara actuen sense pràcticament variació, desencadenant pluges ordinàries al territori. Aquests motors responen a la interacció dels corrents atlàntics amb els mediterranis, mantenint un règim més estable a la resta de la península. Així, per què hi ha menys precipitacions ordinàries?

L’escalfament de la terra i l’aire a l’interior de la península també permeten que l’atmosfera capti més humitat i la retingui, dificultant la precipitació.

Ara bé, sense el mar a prop i amb una atmosfera més “assedegada”, també és més difícil arribar als llindars que permeten la pluja. Per això, quan plou a l’interior ho fa en episodis de menys intensitat i menys sovint.

Així, la pluja intensa és més habitual?

Segons les conclusions dels estudis citats, efectivament, sobretot a la zona del Llevant. Així, a la tardor poden caure més litres per metre quadrat que fa dècades, encara que en el còmput global de l’any aquest valor no canviï, compensat per l’atenuació de les pluges ordinàries.

És important assenyalar que les pluges torrencials a l’hivern (com el Glòria) depenen de fenòmens meteorològics diferents, ja que les diferències de temperatura entre mar i terra són mínimes i no tenen impacte. L’explicació d’aquests fenòmens, de moment, queda pendent per un pròxim article.