Com de descarada és la mentida de Trump sobre els Icebergs?

• La declaració formava part de l’enèsima arenga negant l’escalfament global i el canvi climàtic, dient, en canvi, que el planeta s’havia refredat.
• Després de mofar-se de la realitat climatològica aparent, el president dels Estats Units ha procedit a fer promoció del que ell anomena “carbó net i bonic”.

Les mentides del president Trump sí que són més grans que mai

Lamentablement ens ha tocat viure en l’era de la postveritat i hem sentit a Trump, que n’és el màxim exponent, dir tantes mentides que una més no ens inquieta. Doncs bé, tenint en compte que es tracta de l’home més poderós del món, ens hauria d’inquietar.

Fins a quin punt és mentida l’afirmació del president dels EEUU? Examinem a continuació les implicacions que se’n deriven.

Diverses organitzacions es dediquen a mesurar la mida dels icebergs, sobretot per monitoritzar-los, en són exemples la U.S. National Ice Center i la European Space Agency. Tanmateix, no hi ha gaires estudis publicats que esclareixin si aquests colossos de gel són realment més grans o més petits que mai. El que sí que s’ha publicat és que, per una banda, la formació d’icebergs encara no s’entén del tot i que, per altra, en la nostra època hi ha menys icebergs que mai (des que en tenim registre).

Per què hi ha menys icebergs?

Abans de res, és important entendre que els icebergs són les masses de gel flotants que s’han desprès d’una glacera, principalment de Groenlàndia o de l’Antàrtida.

Perquè es formi un iceberg, primer s’ha d’acumular neu en una glacera, que llavors s’ha de comprimir i cristal·litzar en glaç. El glaç es desplaça per la glacera i, en el cas de Groenlàndia, pot arribar fins al mar, on es parteix i forma els icebergs.

El Servei Mundial de Monitorització de Glaciars (patrocinat per la UNESCO) ha registrat un balanç negatiu de formació de gel a les glaceres del món cada any des d’en fa més de 30, és a dir, s’evapora gel a un ritme més ràpid del que neva. Tenint en compte el conjunt de glaceres de tot el món, entre 2022 i 2025 s’hi ha registrat una pèrdua de més d’una tona de gel per metre quadrat cada any. Però això són només dades de glaceres, què passa amb els icebergs?

Una mesura molt rellevant per entendre la magnitud de la tragèdia és la de la superfície marina coberta per gel, de la qual els icebergs en són un component majoritari, sobretot a l’àrtic.

Un article publicat per la NASA tan sols dos dies abans de les declaracions del president dels Estats Units d’Amèrica indicava que la superfície marina coberta per gel a l’àrtic aquest setembre (4,6 milions de km²) és molt inferior a la mitjana registrada entre 1981 i 2010 (6,25 milions de km²).

La NASA pren les mesures mitjançant imatges per satèl·lit des de fa gairebé mig segle. Durant tots aquests anys s’ha comprovat que el setembre és el mes amb menys extensió de gel a l’àrtic, mentre que el març és el mes de major extensió. Doncs bé, resulta que el 2026 és l’any registrat amb menys superfície coberta de gel al març.

Sembla que Donal Trump ha tingut molt present la immensa mida dels icebergs i no prou la seva quantitat minvant. Els més innocents podrien pensar que l’arbre no li deixava veure el bosc.

I com com es relacionen els icebergs amb el canvi climàtic?

Encara que teoritzat inicialment pel físic James Croll a mitjans del segle XIX, fins el 1969 no es va publicar finalment un estudi que desenvolupava el mecanisme clau que Donald Trump encara ignora avui en dia: el cicle de retroalimentació de l’albedo del gel. Què vol dir això?

Embed from Getty Images

A les pistes d’esquí tothom porta ulleres de sol i no com a complement estètic, sinó com a eina necessària per qualsevol esport d’hivern. El que passa és que la neu reflexa entre un 80% i un 90% de la llum que li arriba, el que els científics diem que és una albedo d’entre 0,8 i 0,9, i la brillantor resultant ens pot fer mal als ulls. Es pot dir que el glaç té el mateix albedo que la neu, mentre que la majoria de superfícies tenen valors d’albedo més baixos, reflecteixen menys llum solar i per tant l’absorbeixen, escalfant-se. En són exemples l’aigua de mar (0,02-0,08 d’albedo o entre un 2%-8% de llum reflectida) o la sorra (0,25-0,3 d’albedo o entre un 25%-30% de llum reflectida).

Sabent què és l’albedo, es pot entendre el cicle de retroalimentació següent: si les temperatures pugen el gel es fon, si hi ha menys superfície coberta per gel l’albedo baixa, si l’albedo es més baix es reflecteix menys llum, si la llum no es reflecteix és absorbida pel terra, l’aigua i l’aire, si l’ambient absorbeix llum puja més la temperatura. La relació descrita ja es fa evident, per exemple, en aquest article de 2012 publicat per la Unió Europea de Geociències, àmpliament citat. A continuació teniu un esquema del cicle de retroalimentació (elaboració pròpia):

Aquest mecanisme és només un dels múltiples efectes climàtics que pot tenir la reducció de la cobertura de gel a escala planetària, així com les dinàmiques associades als icebergs. De fet, es tracta d’una àrea d’estudi amb molts fronts oberts, contemplant efectes domino que podrien rellentir el canvi climàtic, accelerar-lo a llarg termini i influir en la pujada del nivell del mar de maneres molt diverses. En resum, un tema que convé no tractar a la lleugera, sobretot quan es té un altaveu tan important com el del president del Estats Units.

Què mou a Donald Trump a negar el canvi climàtic?

En la seva diatriba, just després de fer broma amb la mida dels icebergs, el president dels Estats Units es va dedicar a elogiar el que ell anomena “carbó net i bonic” durant un parell de minuts, qualificant-lo de “la font d’energia més potent”.

Aquest discurs mostra quins és l’objectiu de minimitzar el perill del canvi climàtic i l’escalfament global: potenciar l’ús de fonts d’energia contaminants. Però, per què?

Aquest article del Financial Times n’exposa diverses raons: l’excepcional inversió en lobbying per part de la indústria del carbó durant el segon mandat de Trump, la cerca del vot al estats miners, l’augment de demanda energètica per part dels nous centres de dades… Tot aquests factors es materialitzaran en una inversió de 700 milions de dòlars, segons la BBC per part de l’administració estatunidenca dirigida a reviure una indústria del carbó que estava en decadència.

Les mesures esmentades podrien fer pensar que Donald Trump persegueix beneficis immediats pel seu estat en detriment del futur del planeta sencer. Això si no es creu de veritat que les temperatures baixen i els icebergs són més grans que mai.