- Examinem els impactes que les polítiques de desforestació de la selva amazònica a Brasil tenen en el canvi climàtic.
- La victòria de Lula a les eleccions del passat diumenge 25 pot implicar mantenir la dinàmica dels últims 4 anys?
Lula i la disminució de la desforestació
Lula da Silva haurà sigut president del Brasil en quatre mandats, dos entre 2003 i 2011, dos més entre 2023 i 2031. Representa el Partido dos Trabalhadores (PT), que des de fa anys reconeix l’emergència climàtica i es posa diversos objectius ecologistes. El seu programa per aquestes eleccions manifestava la intenció de seguir la transició cap a una economia de baixes emissions i reduir la desforestació.
D’aquests dos objectius, les dades de l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials del Brasil (INIE) permeten examinar el grau d’acompliment del segon. La gràfica de l’INIE a continuació mostra les àrees de selva amazònica desforestades cada any des de 1988.
Durant el primer any de Lula com a president (2003), es van desforestar 25400 km2 de selva, mentre que al vuitè any (2010) van ser 7000 km2. Durant el seu tercer mandant (2023-2026), la desforestació va baixar dels 9100 km2 a 3300 km2, el mínim registrat. Es pot dir que el candidat d’esquerres compleix amb aquest compromís ecologista.
Per altra banda, el principal punt de fricció de la política ecològica de Lula té a veure amb el repunt d’activitats d’extracció de combustibles fòssils prop de la desembocadura de l’Amazones. La descoberta dels jaciments és recent i, pel govern de Lula, suposa una carta molt valuosa de cara a la independència energètica del país.
Un altre punt a favor del compromís del Brasil de Lula amb la lluita contra el canvi climàtic és el seu paper com amfitrió de la conferència de l’ONU sobre el clima (COP30) que es va celebrar l’any passat. El president Lula va participar-hi activament amb un discurs que animava als conferenciants a trobar consensos, tot tenint en compte el marge de maniobra de cada país per imposar mesures ecològiques.
Bolsonaro i el circumloqui del canvi climàtic
L’alternativa del Brasil era Flávio Bolsonaro, un home que havia negat l’existència de canvi climàtic el 2019, set anys enrere, que no són pocs. Què hi diu avui en dia?
Quan li tornaven a preguntar recentment a Globo, el mitjà digital líder d’audiències al Brasil, Flávio atribuïa el canvi a fenòmens naturals cíclics, traient responsabilitat a l’activitat humana. Després, se centrava en la necessitat de pal·liar els efectes que els fenòmens meteorològics extrems podien tenir per la població. En cap moment plantejava afrontar-ne les causes.
El pare de Flávio, l’expresident Jair Bolsonaro, havia adoptat mesures contràries a la transició ecològica, tals com la protecció del carbó o la permissivitat davant la desforestació de la selva amazònica. Al gràfic anterior, es pot veure com durant el seu mandat (2019-2022) augmentava notablement l’àrea desforestada cada any.
El programa electoral de Flávio Bolsonaro es comprometia a combatre durament els crims ambientals, mantenir els ecosistemes i els rius nets. També parlava d’eliminar la desforestació il·legal pel 2029, sense fer cap comentari sobre la legal. Sí que manifestava la intenció d’aprofitar més els recursos naturals del país.
L’impacte de la desforestació de la selva amazònica en el canvi climàtic
La selva amazònica fa gairebé sis milions de km2 (només sis països en tot el món tenen més extensió total), dels quals més de la meitat es troben en territoris del Brasil. Aquest país sempre n’ha explotat els recursos en la mesura del que ha pogut, sobretot des de la dècada del 1970. La desforestació de la selva ha permès l’expansió de la indústria agrícola i ramadera del país, com també l’obtenció de grans quantitats de fusta per exportar i l’obertura de multitud de mines.
Embed from Getty ImagesPer aquest motiu, la gestió que es fa de la selva té un impacte econòmic gegant en el país, per no parlar de l’impacte social en la multitud de tribus indígenes que encara hi viuen. Però quin n’és l’impacte climàtic?
En els últims 50 anys, es calcula que la selva amazònica brasilera ha perdut entre un 17% i 21% de la seva cobertura original. El Brasil és el país on més s’ha desforestat tot i ser dels que regulen més aquesta activitat. Aquesta contradicció s’explica, en part, per les nombroses activitats de desforestació il·legal que pateix la selva.
Les conseqüències d’aquesta activitat han estat profundament estudiades. Un article publicat aquest any per la Universitat Metodista del Sud (UMS), a Texas en recull les més prominents:
- Alliberació de CO2 a l’atmosfera. La vegetació de la selva amazònica és el magatzem més important de carboni del planeta. Si es degrada o es crema, el carboni passa a l’atmosfera en forma de CO2 i metà (CH4), augmentant la concentració de gasos d’efecte hivernacle.
- Alteració del cicle de l’aigua. La pèrdua de grans masses forestals responsables de captar i transpirar aigua del sòl asseca l’aire. Això pot canviar patrons de pluja a escala regional.
- Contaminació de l’aire, derivada dels incendis provocats a la selva dirigits a desbrossar per fer espai pels conreus.
- Contaminació de l’aigua, deguda sobretot a l’explotació minera de la conca fluvial de l’Amazones.
Més gasos d’efecte hivernacle, més escalfament a escala local
Un altre estudi, publicat per la revista Nature l’any passat, analitza una gran quantitat de dades per posar en perspectiva tots aquests impactes a escala global i a escala regional. Conclou que actualment l’aportació de gasos d’efecte hivernacle per part de la desforestació correspon a un percentatge petit (+0,01% de CH4 i +0,3% de CO2), en comparació al total d’emissions del conjunt d’activitats humanes cada any. En canvi, els efectes climàtics pel Brasil són molt més pronunciats.
El canvi observat més notable en la regió de la selva amazònica, atribuït directament a la desforestació, és la disminució de pluja, que porta associat un augment de la temperatura a escala regional.
Així, segons els càlculs de l’equip de Nature, el 2035 la regió de l’Amazones podria experimentar una pujada de temperatura de 2,64ºC de mitjana i una reducció de 28,3 litres per m2 de pluja respecte als valors del 1985. Això es tradueix en un potencial canvi de paisatge a gran escala a llarg termini. Què vol dir això?
Doncs que el canvi climàtic a escala regional provocat per l’absència de pluja pot provocar un retrocés de la selva, més enllà de la desforestació humana. A la llarga, aquest canvi de bioma pot tenir conseqüències més greus i desestabilitzar encara més els ecosistemes. De moment, aquest escenari està poc estudiat perquè és difícil de predir-ne el desenvolupament.
El que sí que està estudiat és la desestabilització dels ecosistemes provocada per la desforestació avui en dia.
Es destrossen ecosistemes i es desploma la biodiversitat
La desforestació de la selva mata les plantes directament, però afecta els cicles vitals de multitud d’espècies d’altres regnes, posant-les en risc d’extinció. Cal recordar que la selva amazònica conté un 10% de les espècies conegudes, tot i consistir en menys d’un 2% de l’àrea total del planeta Terra.
Els ecosistemes tan rics i diversos com el de la selva amazònica contenen una intricada xarxa de relacions entre espècies diferents. D’aquesta manera, si en desapareix una, es pot desencadenar una cadena de conseqüències que impactin negativament moltes altres.
Un estudi recent de diverses universitats i instituts del Regne Unit, els EUA, Brasil, Colòmbia, Veneçuela i Guaiana, entre els quals s’inclouen les universitats de Yale i Oxford, treu diverses conclusions sobre l’impacte ecològic de la desforestació.
L’estudi explica com canviar la vegetació d’una zona canvia la composició del sòl, que alhora condiciona el tipus de plantes que hi podran germinar en un futur. No només canvia la quantitat de sals minerals i carboni que conté el terra, sinó també el tipus d’espècies de fongs i bacteris microscòpics que hi viuen. Per això, els arbres que creixen en zones prèviament desforestades tendeixen a ser més prims, donar menys fruit i regular pitjor la temperatura.
La creació de carreteres té un impacte altíssim en la mortalitat de les espècies que viuen a la selva. En 50 dies, gairebé es van atropellar 600 individus animals, alguns d’espècies protegides, en una secció de tan sols 16 km. Per posar-ho en perspectiva, la selva amazònica la travessen més de 40.000 km de carretera.
Els incendis, que no són gens abundants en selves tropicals, es disparen per acció humana i davant la disminució de pluja i humitat. Aquest tipus de biomes, gens adaptats evolutivament als incendis, no es poden regenerar correctament (a diferència dels mediterranis, per exemple) i la vegetació original és substituïda per plantes d’altres regions.
La destrucció dels d’arbres canvia completament els hàbitats naturals de totes les espècies animals natives. Sense arbres disminueix el seu accés a aliment, refugi, ombra i aigua (humitat i rosada), privant-los totalment de les condicions a les quals s’han adaptat evolutivament durant centenars de generacions. Passa el mateix amb les plantes situades als marges de la zona desforestada.
Embed from Getty ImagesLa llista d’impactes ecològics directes i indirectes de la desforestació és molt més llarga, però amb els explicats n’hi ha prou per adonar-se de la catàstrofe. D’aquesta manera, la desforestació destrueix irreversiblement en dècades el que ha trigat milions d’anys a formar-se.
Ara bé, la desforestació és només una entre centenars d’activitats humanes que contribueixen en l’extinció massiva d’espècies que vivim en els nostres temps. L’informe de 2026 de World Wildlife Fund (WWF) quantifica una reducció del 73,2% de la mida mitjana de les poblacions de vertebrats silvestres del planeta respecte a la dècada del 1970. Abans d’aquesta dada, l’informe explica i recorda la dependència que tenim els humans dels ecosistemes creats pels animals. La seva absència no és sinó un problema afegit al canvi climàtic que condiciona el nostre estil de vida. És important que això no s’oblidi.
Així, han encertat els brasilers amb Lula da Silva?
La realitat és que, segons les enquestes de Globo, el medi ambient i el canvi climàtic no s’inclouen, en absolut, entre les preocupacions que mouen l’electorat brasiler. Les polítiques en matèria de seguretat (violència), salut i preu del carro de la compra acaben decidint el candidat.
Es podria arribar a pensar que és una sort que el programa de Lula inclogui polítiques ecològiques (subratllant l’absència d’aquestes al programa de Bolsonaro), però cal plantejar-se que, de cara als votants, mantenir-les no té per què ser una prioritat.
